| Autor/s |
Joan Pallarès-Personat
|
| Pròleg |
Jordi Rabassa
|
| ISBN |
978-84-935933-1-5 |
| Preu |
19.50 € |
| Pàgines |
272 |
| Mides |
14.5 x 21.5 cms. |
|
|
Víctimes i botxins, atemptats i violència política a Catalunya és una obra que convida a la reflexió. De sempre, la violència ha irromput en la lluita pel poder i contra el poder. En aquest combat, desigual i extrem, massa sovint han aparegut les pulsions més fosques de l’ésser humà, fins el punt que de vegades l’agredit s’ha convertit en botxí i l’agressor en víctima.
En algunes ocasions, aquesta violència ha estat útil per a canviar el decurs de la història; en d’altres ha estat una eina de revenja contra els abusos, reals o pretesos, dels enemics, sense aconseguir cap fita més enllà d’infligir el dolor i el terror a l’adversari. I a mesura que es perfeccionen les armes, els sistemes i les tècniques del terrorisme polític, el nombre de víctimes innocents o incidentals ha anat en tràgic augment.
Aquest llibre ens desgrana, un per un, els principals actes de violència política a Catalunya al llarg de la història. Hi ha ressenyats els atemptats i crims més importants, tant els patits com els comesos per catalans, dins i fora del país. I més enllà de la crònica estricta, també se’ns obre la porta a un seguit d’inquietants qüestions que ens endinsen en el terreny de la política-ficció:
Sense l’assassinat del Cap d’Estopes, s’hauria extingit la dinastia del Casal de Barcelona? Si Joan de Canyamars hagués matat Ferran el Catòlic, la Corona d’Aragó s’hauria separat de Castella? Si Claris no hagués mort, Catalunya hauria assolit la independència? Si Prim hagués sobreviscut, la monarquia dels Savoia hauria arrelat a Espanya? Amb Layret i Seguí vius, com hauria evolucionat el sindicalisme català? Si haguessin reeixit els atemptats contra Franco, hauria caigut la dictadura?
Per a explicar-los de manera entenedora l’autor s’ha esplaiat també en les branques col·laterals del tronc de la història perquè la realitat nua i la notícia despullada, sovint no permeten copsar tota la veritat de les accions terroristes. Moltes vegades allò important no és només el fet, el que va passar, sinó els detalls: com, quan, on, qui hi era, què hi feia, com a eina vàlida per a arribar al perquè, malgrat que el perquè de tot acte violent és tan pregon que sovint escapa a tota anàlisi humana.
|
|
|
